Ecscric sense accents perque el teclat no es igual...
Despres del viatge llarg i pesat de quasi 30 hores, amb l'agravant del control exagerat per passar pels EEUU, vam arribar fa dos dies a la nostra estimada Nicaragua. Com ha passat sempre no ens defrauda les sensacions i emocions que tornem a viure, pero el mes important es veure el compromis i força de lliuta que mante l'AEPCFA. Ahir vam tindre una reunio (natros d'acovidats) del comite organitzador del acte de celebracio del 30 aniversari de la cruzada nacional de alfabetizacion, i la brigada de verificacio i la caravana de l'amor, que es on participem natros. era impressionant i emocionant assistir a aquesta reunio, havia des de un exministre fins al cap de l'exercit de la zona, el cap portuari, etc.. pero tots a nivell personals perque son els joves que fa 30 anys van impreganar Nicaragua d'alfabetitzadors/es. L¡himne de la cruzada emocionava pero mes emocionant era sentir a Orlando Pineda dir que no es celebraba que fa 30 anys es va fer la cruzada sino que des de fa 30 anys hi ha unes persones que segueixen lluitan contra l'analfabetisme com a arma basica per lluitar contra la desigualtat dels pobles.
Tothom que ha anat a la zona de rio coco, Waspan, ens comenta que es impressionant el paissatge i la gent, es una zona complicada i mes en epoca de pluges, carreteres tallades, sense llum i aigua, i preparats per a poques comoditats, pero aixo com sabeu no ha de presentar un sacrifici sino un enrequiment i aprenentatge. Sempre tornem mes rics i mes humils, sense que sigue una contradiccio.
Dema tenim un altra sessio formativa, el dilluns marxem a les nostres antigues comunitats i el 15 cap a Waspam, passant pel triangulo minero on s'adjuntara la part de brigada que treballa alli. El 21 comecem la caravana de l'amor despres de l'acte de declaracio de la zona del riu, lliure d'analfabetisme, començarem a anar cap a Managua, anant parant a pobles on s'ajuntara mes gent, del riu baixem 600 perones. Cap al final de la caravana, prop de managua, s'incorporara Rigoberta Menchu, per donar soport, i arribem a managua el dia 23 per al acte Central a la plaça de la revolucio.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
30 hores de viatge !!! Que esgotador. De totes maneres l'esforç valdrà la pena. Per aquí seria difícil trobar un entorn on el compromís social sigue tant significatiu. Per aquí estem una mica avorrits. Jo treballant casi en solitari. Ja anireu explicant. Que continue anant molt, molt, molt bé el vostre procés d'enriquiment.
Mercè
He hagut d'escriure com Anònim perquè no tinc compte de google. No queda molt bé, ja miraré de solucionar-ho.
Mercè
Hola, merce: gracies pel comentari, pero no te desanimes que el que tu fas tambe es important (pitjor seria no fer-ho). Aquí, com sempre, canvi de plans. Les pluges han incomunicat Rio Coco que era on anavem en un principi, aixi que mos haurem de conformar en quedar-mos a mig camí, a Rosario, al triangulo minero, amb els indis mayangnas. (estic escribint des d'un ordinador de la tenda de rent-a-car!!!) Petons.
Publica un comentari a l'entrada