ÚLTIMS DIES A BS AS

Avui el dia és plujós, però l'encant de la ciutat no decau. Com els primer dies d'estar a Argentina vam poder conèixer els llocs emblemàtics, ara podem gaudir de la ciutat com cal, passejar pels carrers sense presses, anar a escoltar música, visitar llibreries, i com no anar de botiguetes.
Avui, aquesta nit anirem al Café Tortoni, un lloc històric de Bs As on anaven intelectuals, artistes, gent del tango, ara encara manté l'encant (no han posat un MCDONAL) i fan actuacions en directe. Tb volem anar avui a un llibreria que abans era un teatre i és d'unes dimensions impressionants, així com la seua decoració.
Mos falta comprar els submarinos i uns suvenirs més. AH, ara mos hem fet consumidors de mate, des de que vam estar a casa Ana, i el més aficionat és Xavi.
Bé, el divendres ( a la nit) ja estarem a Tortosa. Suposo que a la gent us anirem veent, el dilluns segur que alguns/es mos veem a la feina. Fins dilluns, quina tristor, això ja s'ha acabat!!! Queda el consol de retrobar-nos amb gent que estimem.

Casa Anna, Alejandro i "las gurisas"

Hem passat uns dies fantastics a casa Anna i familia. El lloc es precios, molt verd, ple de pastures, vaques, cavalls... Despres de tants dies de presses, kilometros, ciutats sorolloses hem tingut uns dies de relax total. Podriem dir que han estat unes minivacances dins de les vacances. Xavi ha estat fent de "gaucho", ajudant a l,Ale en les feines del camp, fent de paleta, a matar lo tocino per a l,asado (per cert, va tenir un "affaire" amb una truja enorme que ja us explicarem...) Anna ha fet molt bona relacio amb Nadia i una amiga seua.
Aquesta nit ja marxem cap a Montevideo i dema creuarem amb un ferry cap a Buenos Aires. Ja entrem en la recta final del viatge.

No se pot explicar, s'ha de vore!!!

Hem provat l'aigua de les catarates, hem sentit el soroll i hem vist la llum i l'arc de St Marti per sobre les catarates, pero el que mes impressionant vam trobar fou entrar baix d'una catarata amb una barca a motor. Cal dir que tot es brutal, no son una catarata sino decenes de catarates que dibuixen un perfil estrany sobre el paisatge. La primera que vam vere fou la mes espectacular, La Garganta del Diablo, sents com si la terra s'acabes i el planeta tingues un forat que tot s'ho traga, a mes el trajecte fins arribar ja es fantastic, vas per unes passarel.les per sobre els rius/l'aigua, pero vas veeent per on passes perque es de reixeta el terra, cosa que a JC i Irene no els deixava molt tranquils, que te porta fins el mateix damunt de les catarates.
Despres vam fer diferents caminades per altres recorreguts que podies vere altres catarates per la banda de sobre o altres, per sota, un espectacle. A mes, ho tenen molt ben montat, l'unic inconvenient que vam tindre es que era cap de setamana llarg a Argentina i havia moltissima gent, cal dir que la majoria argentins o brasilers.
A part del paissatge tb vam poder disfrutar dels animalons, moixons tropicals, caimans, coatis, i iguanetes, aixi com millions de papallones de colors i dibuixos sorprenents.

PER FI A SALTA!

Avui hem arribat a Salta des de Córdoba. Només han estat 11.15h de viatge en omnibús (com diuen aquí). La veritat és que teníem ganes de marxar cap a Salta, volíem deixar les capitals per endinsar-nos a l'Amèrica que guarda part del seu passat més autèctic i per a natros més interessant, la part més índia i criolla (mos surt la vena antropòloga). I Salta no ens ha defraudat, només portem unes hores i ja ens ha enamorat l'arquitectura, la música, les cares i el menjar. Salta és la ciutat del Nortoest més viva, però d'aquí hem de fer excursions cap altres zones, així que hem llogat un coltxe i demà, la manta al coll i cap als Andes. Demà pujarem fins a més de 4000m d'altitut, esperem no necessitar fulles de coca, o si?

A vere si feu més comentaris, que natros no portarem regal a qui no haigue posat un comentari.

Rosario

Hola a tothom, no hem desaparegut peò ara mos és més difícil l'accès a ordinadors, així que anirem actualitzant quan podrem. Entrem comentaris que és més ràpid i senzill, així que mireu-los.

Rosario és una ciutat molt xula, té un aire més "mediterrani". Res a veure amb la gran city de Bs As. Aquí va néixer el Che i també la bandera argentina. És una ciutat carregada de símbolisme. També hi ha molt ambient universitari... Molt bé.

El riu Paraná enorme, l'Ebre no és res al seu costat.

Ahir tocava el Buenos Aires Vell

Ahir vam moure-mos per la part antiga de la ciutat: el barri de La Boca, amb el Caminito (aquells carrers de cases pintades de coloraines), amb el sabor a tango d'arrabal... Desprès a passejar per San Telmo, el casc antic de Bs As, amb el seu mercat d'antiquaris, artistes...

Avui ha fet molt de fred i ha plogut, així que no hem pogut fer molta cosa: un dia tranquil i gris.

Demà, dimarts 5 d'agost marxem de Bs As (que ja ne tenim ganes) cap a Rosario, ciutat natal del Che.

I Love Shopping in Buenos Aires

Desprès de tants dies ja tocava: per fi SHOPPING!!!

Ahir va ser un dia tranquil: dormir fins tard, aixecar-mos sense presses... i a comprar!! Diverses zones comercials de la capital, moltes botigues i alguna cosa va caure. El barri de Palermo Viejo és on es concentra l'ambient més modern i econòmic: disseny argentí a bon preu i molts barets, terrasses...

Entre mig, una parada per a visitar el Jardí Japonès, un Japó en miniatura al mig de Buenos Aires, rodejat de gratacels. Un plaer per a la vista tot i que ara és hivern (déu ser una passada a la primavera).

I com no Anna és va pendre un submarí, cuan tornem us invitarem a tothom a un Submnarino Argentí encara que faci calor.

Caminant i caminant per Bs As

Han passat dos dies més i hem fet moltes coses, sobretot caminar. De les coses que vam visitar ahir, el cementeri de la Recoleta on està Evita és del més curriós. Anna i jo, que som temoriques teniem una mica de yuyu, els atauts d'alguns panteons es veuen i a més els hi posen un tapetet (fet per la iaia diu JC). A més és com fer una gincama trobar la tomba d'Evita. Toia a tu t'hagués agradat molt per la passió que tens de vere cementeris.

També vam estar a la Plaza de Mayo

Avui, com diuen Anna i Xavi, feem un cursillo o un credit de síntesi però sense el quadernet. Què hem fet? un tour político-social, amb uns joves guies argentins que ens han ensenyat les petyjades de les tres etapes de la història contemporànea d'Argemtina: el peronisme, la dictadura de Videla i la repressió, i per últim l'enderrocament del govern de La RUa, per part ddel poble al desembre del 2001 (la cassolada i el corralito). Ha estat molt emocionant, desde el museu d'Evita a un Centre de detenció clandestina de la dictaDURA a acabar dinant a la Casa de las Madres de la Plaza de Mayo, això sí, caminant incansablement. A Xavi i Anna els ha agradat molt i fins i tot Anna ha volgut in llibre sobre la història de las Madres de la Plaza de Mayo. Mireu les fotos i us fareu una idea.

Això era un centre de detenció clandestina, era el sòtan d'una comissaria sobre la que han construît una autopista. Ara, l'han rescatat de l'oblit i estan fent treballs arqueològics per recuperar-ho com a museu. M'hi van haver 60 de "camps de concentració" com este a Buenos Aires.

Aquí estem a la seu de la CGT, el sindicat peronista, al mateix lloc on Peron i Evita feen els seus discursos.

Façana de la seu de l'organització de las Madres de la Plaza de Mayo

Testimonis al carrer dels morts en les manifestacions de desembre de 2001