No ens deixarem portar pel dolor, la vida segueix.

Després de molt de temps, casi bé un any desde Argentina, actualitzo jo, Anna. Més que res per despedir una persona que formava part d'esta familia, i que va estar una bona part amb nosaltres al viatge. I que per algún motiu X no va poder tornar a Tortosa. Sí, era ella, la millor, la magnífica: Popoteta. Hos semblarà ridícul que als meus 14 anys tingués tant d'amor, a qué? A un pelux, doncs sí. I ella va ser la que amb una foto seva va obrir aquest blog. I potser és moment ja de fer-li una honorable despedida. Ella, que sempre anava amb mi, anés on jo anés. Sempre anava amb mi a la maleta. Va viatjar per arreu del món; va anar a Andorra, San Marino, Le Puy, Argentina... i allí es va quedar. Només espero que sigue qui sigue que la tingue, que la cuide i l'estime tant com jo, perque per mi no era un pelux, era una amiga. És un poc ridícul, ho admitixo. Però cadascú te la seva cosa especial, que pot ser tot el ridícul que vulgues, però ho aprecies. I jo l'aprecio a n'ella. Però no ens deixarem portar pel dolor, la vida segueix. Popoteta, jo t'estimo(L).

Canviant de tema, el Renaixement ja està aquí, i es presenta amb moltes ganes, no?

I d'aquí poc aquest blog tornarà a pendre vidilla, perque els Ventura Segarra se'n van de vacances a la Gomera, Canaries. I esclar, aquí estarem dia a dia informant-vos de tot el que fem. Tot hi que, opinió meva, cap viatge pot superar el d'Argentina. Però igualment, serà un viatge per recordar.

Bé, aquesta actualització sorpresa que ha fet la senyoreta Anna sense que ningú ho sàpigue (per això és sorpresa XD'), ja s'acaba.

Anna.