Abans de marxar a la verificació

Hola amics, amigues i família,
Estem passant dos dies de relax abans de marxar cap a Rosita i Bonanza ( allí passarem 7 dies), al final no podem arribar fins Waspam perque per les plujes no hi ha passada, les carreteres estan tallades. Fins Rosita només és un dia de viatge però la meitat sense carretera esfaltada i només es pot arribar amb un 4 x4 i amb conductor de la zona. Hem estat tres dies al Caimito amb la família, el camí també estava dificilet i Jaon Carles era el conductor, aquí ara és l'hivern, no pel fred (la calor és insoportable) sino per les plujes. Ha esta molt emotiu, el paisatge preciós i la gent com sempre, acollint-mos amb molt carinyo. Ha estat curiós vere les xiquetes i xiquets fets homes i dones amb fills, però els seguíem reconeixent. Ho hem vist millor que ho recordàvem però prou dur, mos sembla increible haver passat 1 any amb aquelles condicions.
Estos dos dies que passarem a Masachapa són de platjeta, i de comoditats. A Rosita cada brigadista porta la seua ració d'arròs i frijoles i d'aigua, i el menú és de guerra, així que ara aprofitem per menjar peix, camarons i si podem llangosta, acompanyat de cerveseta (a patir lo mínim).

Portem dos dies

Ecscric sense accents perque el teclat no es igual...
Despres del viatge llarg i pesat de quasi 30 hores, amb l'agravant del control exagerat per passar pels EEUU, vam arribar fa dos dies a la nostra estimada Nicaragua. Com ha passat sempre no ens defrauda les sensacions i emocions que tornem a viure, pero el mes important es veure el compromis i força de lliuta que mante l'AEPCFA. Ahir vam tindre una reunio (natros d'acovidats) del comite organitzador del acte de celebracio del 30 aniversari de la cruzada nacional de alfabetizacion, i la brigada de verificacio i la caravana de l'amor, que es on participem natros. era impressionant i emocionant assistir a aquesta reunio, havia des de un exministre fins al cap de l'exercit de la zona, el cap portuari, etc.. pero tots a nivell personals perque son els joves que fa 30 anys van impreganar Nicaragua d'alfabetitzadors/es. L¡himne de la cruzada emocionava pero mes emocionant era sentir a Orlando Pineda dir que no es celebraba que fa 30 anys es va fer la cruzada sino que des de fa 30 anys hi ha unes persones que segueixen lluitan contra l'analfabetisme com a arma basica per lluitar contra la desigualtat dels pobles.
Tothom que ha anat a la zona de rio coco, Waspan, ens comenta que es impressionant el paissatge i la gent, es una zona complicada i mes en epoca de pluges, carreteres tallades, sense llum i aigua, i preparats per a poques comoditats, pero aixo com sabeu no ha de presentar un sacrifici sino un enrequiment i aprenentatge. Sempre tornem mes rics i mes humils, sense que sigue una contradiccio.
Dema tenim un altra sessio formativa, el dilluns marxem a les nostres antigues comunitats i el 15 cap a Waspam, passant pel triangulo minero on s'adjuntara la part de brigada que treballa alli. El 21 comecem la caravana de l'amor despres de l'acte de declaracio de la zona del riu, lliure d'analfabetisme, començarem a anar cap a Managua, anant parant a pobles on s'ajuntara mes gent, del riu baixem 600 perones. Cap al final de la caravana, prop de managua, s'incorporara Rigoberta Menchu, per donar soport, i arribem a managua el dia 23 per al acte Central a la plaça de la revolucio.

Bé, avui ja marxem cap a Barna i demà Nicaragua, Nicaragüita. Com us podem imagianr jo ja estic "atacaaaaaaaá", així que no estic molt inspirada per escriure. No sé quin seguiment del blog podrem fer però aneu deixant missatges per a comunicar-nos. Una abraçada i fins prompte.

ESTIU'10: BRIGADISTES A NICARAGUA

Una part dels Ventura-Segarra, aquest cop només Irene i Joan Carles, ens tornem a posar en marxa. Est estiu anem a Nicaragua, una altra vegada, després de quinze anys sense anar-hi. Anem de brigada amb AEPCFA, a ajudar a realitzar la verificació d'alfabetització a Río Coco, a la regió dels miskitos, per tal de declarar la regió nororiental del RAAN, territori lliure d'analfabetisme. Al mateix temps, participarem en el gran acte central del 23 d'Agost a Managua per commemorar el XXX Anniversari de la Cruzada Nacional de Alfabetización. I també aprofitarem per tornar a visitar les comunitats on vam treballar fa 20 anys, saludar les famílies, retrobar-mos...

ESTIU'09: LA GOMERA

Els i les Ventura-Segarra tornem a viatjar junts: enguany un destí més tranquil: Valle Gran Rey, un poblet menudet d'una illa menudeta de l'atlàntic africà, La Gomera, Canary Islands.
Tot i que el viatge va ser molt llarg, arribar fins aquí és gairebé com arribar al cul del món, la veritat és que val molt la pena. Poder disposar de platges verges, sense ni una sola edificació al teu voltant, o passejar per un petit poblet, sense grans hotels ni munts de gent per tot arreu, resulta molt gratificant.
L'illa també té paisatges al·lucinants, amb boscos a més de 1000 metres d'alçada que, segons diuen els experts, és el tipus de bosc que hi havia a Europa fa 5.000.000 d'anys. Bé, no crec que actualitzéssem molt sovint, però hi posarem alguna foto.
Si algú mos visita el bloc, per favor, que mos dixe un comentari: tindrà premi!!


View Larger Map

No ens deixarem portar pel dolor, la vida segueix.

Després de molt de temps, casi bé un any desde Argentina, actualitzo jo, Anna. Més que res per despedir una persona que formava part d'esta familia, i que va estar una bona part amb nosaltres al viatge. I que per algún motiu X no va poder tornar a Tortosa. Sí, era ella, la millor, la magnífica: Popoteta. Hos semblarà ridícul que als meus 14 anys tingués tant d'amor, a qué? A un pelux, doncs sí. I ella va ser la que amb una foto seva va obrir aquest blog. I potser és moment ja de fer-li una honorable despedida. Ella, que sempre anava amb mi, anés on jo anés. Sempre anava amb mi a la maleta. Va viatjar per arreu del món; va anar a Andorra, San Marino, Le Puy, Argentina... i allí es va quedar. Només espero que sigue qui sigue que la tingue, que la cuide i l'estime tant com jo, perque per mi no era un pelux, era una amiga. És un poc ridícul, ho admitixo. Però cadascú te la seva cosa especial, que pot ser tot el ridícul que vulgues, però ho aprecies. I jo l'aprecio a n'ella. Però no ens deixarem portar pel dolor, la vida segueix. Popoteta, jo t'estimo(L).

Canviant de tema, el Renaixement ja està aquí, i es presenta amb moltes ganes, no?

I d'aquí poc aquest blog tornarà a pendre vidilla, perque els Ventura Segarra se'n van de vacances a la Gomera, Canaries. I esclar, aquí estarem dia a dia informant-vos de tot el que fem. Tot hi que, opinió meva, cap viatge pot superar el d'Argentina. Però igualment, serà un viatge per recordar.

Bé, aquesta actualització sorpresa que ha fet la senyoreta Anna sense que ningú ho sàpigue (per això és sorpresa XD'), ja s'acaba.

Anna.

Una mica de tango

El tango és ben viu a Bs As i té un llarg futur assegurat, sinó mireu lo video